Reflexions en veu alta: la decepció

17mai08

Després d’una setmana mogudeta a nivell de projectes, lliuraments, entrevistes cancelades, opinions enfrontades i mails sorpresa m’han vingut ganes d’escriure sobre un dels estats d’ànim que més he hagut de superar des de que sóc ‘emprenedor’, la decepció.

De les primeres coses que te n’adones quan tens el teu propi negoci és que les decepcions deixen de tenir un caràcter excepcional per a passar a ser part indissociable de la teva activitat diària.

En una gran corporació, tant sigui per l’efecte esmorteidor d’una complexa estructura jeràrquica o per la limitació estricta de l’àrea de responsabilitat de cadascú, el temps de les decepcions queda acotat a un parell o tres vegades a l’any. Bàsicament durant les revisions de sous i a l’anunciar les promocions internes, que fet i fet ve a ser el mateix.

Pel que fa la meva experiència, l’escenari és totalment diferent quan l’empresa és teva. El dia a dia és converteix en un seguit de decepcions de tota mena: una proposta no guanyada, uns canvis d’última hora quan el projecte semblava tancat, una baixa inesperada o tot un seguit inclassificable de situacions que s’oposen a les expectatives creades.

Quan un assumeix la decepció com un procés normal i habitual dins l’operativa empresarial, l’actitud per a afrontar-la és totalment diferent de quan t’agafa per sorpresa. En el meu cas, quan estava sota l’abric d’una gran corporació les decepcions m’emboiraven els pensaments durant uns quants dies i de tant en tant notava com s’avivava la brassa de l’enuig.

Ara, a Omatech, cada vegada que es produeix una situació negativa i inesperada, en comptes de decebre’m, apreto punys i dents uns segons i canvio la lectura: una decepció és una oportunitat de millora. L’exercici no és fàcil però tampoc té cap mèrit, ja que és una reacció instintiva de supervivència empresarial que fins ara no havia hagut de desenvolupar. No em surt rentable encaparrar-me en quelcom que ja ha passat, a més si d’alguna cosa vaig sobrat és d’actitud positiva. D’acord també ajuda tenir uns socis excepcionals com l’Agustí i l’Otto. :-)

About these ads


3 Responses to “Reflexions en veu alta: la decepció”

  1. 1 carlesbonfill

    Confirmo que és real l’acció d’apretar punys i dents (també tanques els ulls i gires el coll). Afegiré que aquesta acció és molt i molt sovint, segurament més del número de decepcions que puguis tenir. Tinc un germà trempat, però rabiut!

  2. 2 mbonfill

    Carles, ets un troll. Quina gran oportunitat de millora!

  3. 3 xevster

    bon post miki.
    m’agrada la teva lectura de les decepcions i la comparteixo completament.

    decepció=oportunitat


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: