Pels que estem a la trentena se’ns presenta un panorama que fins ara no havíem hagut d’afrontar en la nostra vida laboral: la crisi econòmica. És veritat que a principis de la dècada vam viure l’esclat de la bombolla  de les empreses d’internet (‘crisi  .com’)  però com que va ser una crisi molt sectorial i ens va enganxar en la nostra primera feina gairebé no ens va afectar.

Ara és diferent, parlem d’una crisi econòmica global, complexa, sense precedents, alguns diuen que sistèmica i que ja fa mesos ha traspassat l’àmbit informatiu per a impactar cruel i llastimosament en el nostre dia a dia. La majoria tenim amics escanyats per la pujada de les hipoteques, altres que tenen un pis que volen vendre des de temps i no hi ha manera, alguns que veuen perillar el seu lloc de treball i cada dia sentim de més a prop empreses i negocis que tanquen. Són temps difícils.

Però el motiu d’aquest post no és dibuixar un paisatge desesperançador, ben al contrari.  La societat catalana sempre s’ha caracteritzat per la seva empenta i per la seva capacitat de percebre situacions desavantatjoses com a reptes assolibles . Per això, afegeixo un modest granet de sorra en aquest esperit nacional de superació i des del meu punt de vista de petit empresari proposo les següents mesures anti-crisi. En proposo 10 capriciosament per ajustar-me al patró ‘de-facto’ de les llistes blogosfèriques:

1. Calma.
El primer que cal és afrontar la crisi amb calma i sensatesa. Hem vist que la banca d’inversió ha desaparegut de la nit al dia, les borses s’estan esfondrant, el mercat inmobiliari està estancat. Però exactament com afecta la crisi al meu sector? És difícil abstreure’s del soroll mediàtic i catastrofista que ens envolta, però hem de fer un esforç per a analitzar l’abast que aquesta crisi polièdrica i canviant té en la nostra àrea de negoci. Hi ha sectors com l’immobiliari que estan tocats i enfonsats però d’altres que disposen dels mecanismes necessaris per a sobreposar-se i fins i tot treure profit de la crisi. Així doncs, abans de deixar-se emportar per la corrent de negativitat, molta calma i anàlisi.

2. Ajustar la capacitat productiva a la demanda.
És necessari dimensionar correctament els recursos de l’empresa. Aquesta mesura té dues cares i cadascuna d’elles és igual de lletja. Per un costat cal assegurar que tot l’equip afegeix valor a la cadena productiva i per l’altra cal pensar-s’ho molt bé a l’hora de contractar algú més. De totes les mesures que proposo aquesta és la que té un impacte més gran en l’economia real. Deixo de banda consideracions ètiques, però apel·lo a la responsabilitat i serietat de l’empresari a l’hora de prendre qualsevol decisió que afecti la continuïtat del lloc de treball dels seus empleats.

3. Evitar mals clients.
Una de les característiques més greus d’aquesta crisi és la falta de liquiditat. El tipus d’interès està molt més alt del que tocaria, els bancs han tancat l’aixeta i  en conseqüència les empreses tenen més complicat que mai l’accés al diner. Així doncs podem prescindir de qualsevol subjectivitat a l’hora de definir un mal client. Un mal client és aquell que no paga o que ens fa consumir massa temps i mal de caps a l’hora de cobrar. Aquesta mesura és fàcil d’aplicar sobretot amb clients amb qui ja hem treballat. Amb els nous clients, s’ha de lligar ben curt els terminis de pagament i si és possible cobrar més d’un 30% a l’inici de projecte.

4. Reforçar la relació amb els bons clients.
Aquells clients amb els qui hem construït una relació de confiança mútua i a més paguen religiosament segons els terminis establerts s’han de cuidar al màxim. Recomano establir una bona comunicació per tal de detectar noves oportunitats i ser proactius a l’hora d’oferir els nostres serveis. És una tasca conjunta tant de l’equip de producció com de l’equip comercial.

5. Estimular el fluxe de noves idees entre el propi equip.
Lligat amb el punt 4, cal que totes les àrees de l’empresa estiguin a l’aguait i siguin conscients de la situació en què ens trobem. Els nous negocis, els nous projectes han de sortir de les persones que més tracte tenen amb el client i amb la realitat de les seves problemàtiques. La direcció ha d’estimular i motivar la comunicació entre les diferents àrees de l’empresa, sobretot les productives, perquè són les que coneixen al detall el dia a dia del clients i poden aportar els punts de vista més interessants per plantejar noves propostes comercials.

6. Reducció de les despeses.
S’ha de ser imaginatiu i retallar d’on faci falta sense que això afecti l’operativa diària ni el bon ambient de treball. Ara és el moment de negociar amb les companyies de telefonia, ADSL, subministraments, etc. La xarxa ens ofereix recursos fantàstics per a poder realitzar aquesta tasca. Poso un parell d’exemples: DoctorSIM, una web on podem pujar la nostra factura de telefonia mòbil i automàticament ens fan un anàlisi del consum realitzat i ens recomanen quina és la companyia i pla de preus que ens suposaria un major estalvi. L’altra aplicació és Monetrackin, una eina per portar el control de les finances de l’empresa i que ens permet aprofitar-nos del consells d’estalvi de la seva comunitat.

7. Mantenir un bon cash-flow.
En temps de crisi per tal de mantenir el flux de caixa saludable s’ha de ser molt realista i tenir clar quin pot ser el pitjor escenari per tal d’estar sempre coberts en cas de qualsevol contratemps (un pagament que no arriba, un projecte que es redueix, una despesa que no es tenia prevista…). Una de les principals bases per tal de poder-ho aconseguir és actualitzar-lo regularment (un cop al mes o cada quinzena). En cas de tenir una punta de tresoreria cal actuar amb rapidesa i mirar un endeutament correcte a la nova situació de l’empresa.

8. Ser més productius.
Aquest punt no s’hauria de plantejar en època de crisis sinó durant tot l’any, de totes maneres no està de més intentar reforçar a tot l’equip la necessitat de realitzar els projectes amb el temps òptim i ser estrictament rigorosos amb el calendari de projecte marcat. A més s’ha de fer una gestió activa amb el client per tal de evitar desviacions no desitjades. Un cop més la comunicació amb el client és fonamental. La productivitat està íntimament lligada amb la innovació. Si a hores d’ara no hem innovat arribem amb una marxa de menys.

9. Ús intensiu dels recursos que ofereix Internet.
La xarxa és una font inesgotable de recursos tant per la part dels ingressos com de les despeses. La majoria d’empreses ja en són conscients i les que no ho són, segur que la crisi els fa obrir els ulls. Per la banda dels ingressos tenim moltíssimes opcions per a cercar nous clients amb uns costos de transacció gairebé nuls: A facebook per exemple podem donar d’alta la pàgina de la nostra empresa. A wordpress o blogger la creació d’un blog corporatiu és qüestió de minuts, fins i tot youtube és un aparador immillorable per a mostrar vídeos sobre els serveis que oferim. Tenim a la nostra mà la possibilitat de fer el màxim de soroll sense gairebé gastar-nos un duro. I per la banda de les despeses, a Internet podem fer ús de les subastes per aconseguir material al preu més ajustat o per desfer-nos de material que ja no fem servir.  Les pàgines de classificats gratuïts ens ajuden a cercar freelance per col·laboracions puntuals i fins i tot ens podem estalviar llicències ofimàtiques amb la suite que ens ofereix google. Evidentment aquests exemples són un tastet, cada empresa ha de fer l’esforç per a entendre el que els pot oferir Internet. Per això cada cop em sorprenc més quan encara veig empreses que limiten l’accés a Internet al seus empleats.

10. Ser positiu.
Sí, tenim la crisi a sobre i fa molta por, però ens cal ser positius i optimistes. Ningú sap del cert cap a on evolucionarà aquesta crisi i si realment ens portarà a la refundació del capitalisme com el coneixem. Si mantenim la capacitat de sacrifici i no baixem la guarda, podem fer front a aquesta època de vaques magres. Tal com he dit al principi, és el moment que la nostra generació agafi protagonisme i es demostri a sí mateixa que ja no som uns jovenets amb idees romàntiques, si no que toquem de peus a terra i som capaços de tirar endavant. I si no, sempre podrem tornar a començar, no?

Per cert, dono les gràcies al meu pare per la inspiració i a la Mariona per tots els seus consells.