Alegria vs. Eufòria
En un context que no ve al cas, un bon orador em va fer adonar de la diferència entre l’alegria i l’eufòria. L’alegria és una sensació de satisfacció lligada a l’ànima. L’alegria ens fa dibuixar somriures, ens fa veure les coses amb un prisma d’optimisme com si de cop naveguéssim a favor del vent, és una mena de pau interior que ens reconforta. L’eufòria en canvi, és un estat explosiu de felicitat, normalment lligat a un fet puntual i extern a nosaltres. Aquest sentiment intens i trasbalsador és tant potent com curt. Un cop el que ha provocat l’eufòria desapareix, ens quedem buits i amb el record d’aquesta alegria momentània.
Aquest any hem gaudit com mai del Barça, el joc ha estat espectacular, la imatge que l’equip ha projectat durant tota la temporada és inigualable. Els jugadors i en Guardiola han estat uns senyors tan dintre com fora el camp i a més, l’eufòria puntual del triomf sobre el Madrid i el Chelsea podien haver estat prescindibles gràcies a la construcció d’un estat d’alegria generalitzada al voltant de l’equip. Això per mi és el que diferència a aquest nou barça campió.
S’han creat els mecanismes perquè els culés ens identifiquem amb una manera de jugar, de respectar els rivals i de relacionar-se amb els mitjans. Hi ha alegria, estem contents, hem guanyat lliga i copa i tenim la Champions a tocar. Tant si es guanya com si no, tant sí ens emborratxem d’eufòria amb un triplet històric o ens quedem a les portes del paradís, aquest Barça ha aconseguit fer-nos viure amb alegria i no dependre d’eufòries caduques i sovint enganyoses.
Ara més que mai, Força Barça!
Like this:
Filed under: Personal | 5 Comentaris
Etiquetes: alegria, barça, eufòria
Téns tota la raó… quan recordem aquest Barça sempre ens farà dibuixar un somriure… han jugat per moments com els àngels… ara recordo partits com AT.Madrid, Sporting, València, Lió, Bayern… i com no, al Bernabeu i a la final de Copa… i és que quan hi ha hagut un match-ball, aquest equip ha donat la seva millor cara… esperem que a Roma sigui així per poder lluitar per la Champions, encara que el rival no ho posarà fàcil…
No vull deixar de mencionar un fet, i és que ja n’hi ha prou que espatllin totes les festes blaugranes 4 penjats més 4 crios que aprofiten aquestes cel·lebracions col·lectives per alliberar els seus problemes personals… proposo arrest domicil·liari en les properes cites amb Canaletes…
LLegir-te m’ha fet entendre perquè estic tant content d’anar a Roma i alhora tan poc presionat de si guanyem o perdem la final… estaré content igual, no només perquè ens ho passarem genial aquell dia a Roma, sino perquè l’al·legria que ens ha donat aquest equip no s’esvairà per una derrota en una final de Champions…
Gràcies Mike!!!
Molt bé miquel,
no hi ha ningú millor que tu per parlar amb coneixement de l’eufòria i de la l’alegria.
Crec que tens tota la raó, pero afegiria que l’euforia tb pot ser si aquest equip es queda amb el que ha fet aquesta temporada… tot i que no en té gaire pinta.
força barça! Visca el maiki!
Quin post més maco Miki m’agradaria que el fessis en castellà perquè el llegissin el meus amics madrilenys. Escrius molt bé.
2009? Mmm… Interessant. 3 anys després despedim el Pep amb alegria.