Aquest cap de setmana, el Facebook ha obert la possibilitat de crear adreces personalitzades o el que anglès anomenen “vanity urls“. En qualsevol altre web aquest fet no tindria gairebé importància, però al tractar-se de la xarxa social que mig occident utilitza, s’ha generat una expectació que molts han comparat amb la carrera cap a la terra promesa dels primers colons americans. Tant és així que a aquest procés d’assignació d’adreces se l’ha conegut com a “Facebook landrush“.

El sistema per assignar adreces ha estat aparentment obert i just, en el sentit que tothom ha tingut les mateixes oportunitats de triar la seva adreça. S’ha habilitat una plana amb un compte enrera i el dissabte exactament a les 6 de la matinada, s’ha posat en marxa la opció de triar la teva adreça. Els enginyers del Facebook han fet una feina impecable, perquè tot i l’enorme concurrència d’usuaris, la plana ha funcionat com una seda.

Quina importància té una adreça personalitzada? Els experts en marketing on-line coincideixen en un concepte: “Branding“, de fet seria una dimensió més de la gestió de la nostra identitat digital.  Pels que no som experts, l’adreça única de Facebook té un valor més simbòlic i simpàtic que no cap altra cosa.

Com que em feia il·lusió tenir una adreça curta, m’he posat el despertador a les 5:58 del matí. Quan ha sonat, he obert l’ordinador que tenia en repòs a la tauleta de nit i he triat l’adreça que volia. A les 6:03 he tornat a dormir després d’explicar-li a la Mariona que no passava res i sentir allò que de tant en tant escoltem els que ens passem el dia enganxats al teclat.

En fi, per qualsevol cosa, ara ja em podeu trobar a: www.facebook.com/miquel