El 2 de Febrer, jugant a futbol, em vaig fer una doble fractura al maleolo tibial, que és l’os que hi ha al turmell, just on acaba la tíbia. Em vaig desanimar molt perquè la lesió significava perdrem la mitja de Granollers, la marató de Barcelona, la cursa dels Matxos de Torelló i el pitjor de tot, estar-me com a mínim 3 mesos sense córrer. Després de passar un parell de mesos amb crosses i fer unes setmanes de recuperació, començo a veure la llum. No puc córrer encara, però ja camino sense anar coix. Si a finals d’Abril puc començar a fer fúting, intentaré córrer la mitja de Girona, si no arribo no passa res, n’hi ha moltes d’altres.

Abans de la lesió estava entrenant fort, volia arribar a la Marató de Barcelona amb els deures fets i poder gaudir-la. Físicament i mentalment estava en condicions òptimes. Amb el trencament del maleolo, la preparació física se’n va anar en orris però tanta motivació acumulada s’havia de canalitzar d’alguna manera, per això m’he dedicat a llegir sobre córrer. He llegit tot el que pogut. Així que aprofito que encetem la setmana de Sant Jordi per recomanar llibres sobre córrer. Avís: aquestes recomanacions només serveixen si correu o us agradaria córrer, si no hi ha una mínima predisposició mental, dubto que aquests llibres us facin gaire gràcia.

De què parlo quan parlo de córrer De què parlo quan parlo de córrer
Autor: Haruki Murakami

Una gran sorpresa. No sabia que en Murakami corria, només el coneixia de ‘Tokyo Blues’. És una mena de diari personal, on explica què significa córrer per ell i ho vincula a la seva vida d’escriptor. No és gens tècnic, gairebé no parla de marques, es centra en sensacions i reflexions personals però de seguida et sents identificat. És la meva primera recomanació. Entenc que pugui decebre a qui llegeix el llibre més per la figura del Murakami que no per l’afició a córrer.

Córrer per ser feliçCórrer per ser feliç
Autor: Arcadi Alibés

L’Arcadi Alibés explica les seves vivències com a corredor amateur, porta 100 maratons i ha corregut pels 7 continents. Un llibre molt proper farcit de consells i anècdotes. Es poden trobar molts paral·lelismes amb el llibre del Murakami, perquè els dos entenen el córrer amb una filosofia molt semblant i els dos expliquen el procés pel qual a mesura que et fas gran, les marques deixen pas a nous reptes.

Born to runBorn to Run
Autor: Christopher McDougall

El llibre té com a fil argumental la visita a la tribu dels indis Tarahumara de Mèxic, suposadament uns superatletes amb unes condicions prodigioses per córrer llargues distàncies. Però la història dels indis és només un recurs per presentar la tesi principal de l’autor. En Christopher McDougall defensa que els humans estem dissenyats específicament per córrer. Segons l’autor, la sofisticació artificial introduïda per la indústria de les bambes de córrer només ha aconseguit modificar la nostra trepitjada i provocar més lesions. En només un any el llibre el llibre és el referent dels defensors del ‘barefoot running’, entre els que m’incloc.

Ultra marathon manUltramarathon Man
Autor: Dean Karnazes

En Dean Karnazes és considerat el Lance Amstrong de l’ultra-running. En aquest llibre explica com va començar a córrer de manera sistemàtica i com va acabar fent curses de llarga distància. M’agrada especialment quan descriu la seva primera cursa de més de 100 milles, l’emoció que transmet quan veu l’arribada et fa posar la pell de gallina. És un llibre que reflecteix amb gran detall el patiment de la cursa i la lluita constant entre el cos i la ment. Als USA en Dean Karnazes és una estrella mediàtica, si no m’equivoco el seu darrer repte ha estat córrer 50 maratons en 50 dies consecutius, la darrera de les quals a NY en menys de 3h. Espero que algun dia en Kilian es decideixi a escriure un llibre d’aquest estil perquè és molt inspirador.

Once a runnerOnce a Runner
Autor: John L Parker

Once a Runner és un llibre de ficció on s’explica la vida de Quenton Cassidy, un corredor universitari d’elit. En Quenton és l’alter-ego de l’autor, que va ser un corredor universitari d’éxit, així que les experiències, les carreres i els entrenaments estan explicats amb molta precisió. La trama de la novel·la no em va enganxar però sí que vaig gaudir amb la narració de les carreres i amb l’esperit de superació que demostra en Quenton. Des de que vaig llegir el llibre, el crit de Ca-ssi-dy, Ca-ssi-dy és un mantra que em repeteixo quan vaig petat a una cursa.

Runners book of daily inspirationThe Runner’s Book of Daily Inspiration
Autor: Kevin Nelson

Tots sabem per què correm i cadascú de nosaltres té els seus motius. El que ha fet l’autor és recopilar-los tots i presentar-los en forma de frases inspiradores per cada dia de l’any, tan senzill com això. Al principi em pensava que seria una parida però fa el seu servei quan fa mandra cordar-se les bambes per fer una sortideta.



10 Responses to “Sant Jordi 2010: Llibres de córrer”  

  1. Molt xulo el post. M’apunto la llista. Jo havia llegit el del Murakami en anglés fa un temps i em va animar bastant a còrrer. I ara m’enganxa com tu, amb una lesió, que em vai petar el bessó jugant a squash… i ara ja tinc ganes de còrrer un altre cop, a veure si en un parell de setmanetes puc començar a fer alguna cosa.

    Tinc curiositat per això del barefoot running… corres descalç?

  2. 2 mbonfill

    Bones Roger,

    Cuida’t que dues setmanes no són res!
    No corro descalç però vaig amb unes nike free 3.0 V2 que a part de les Vibram 5 fingers és el més semblant a córrer sense res.

  3. Investigaré sobre el tema… A part de la lesió aquesta, el que és només corrent no t’has notat cap problema corrent amb aquestes?

  4. 4 mbonfill

    ei Roger, no he notat cap problema, al contrari, hi ha moments que sembla que no portis res.

  5. Molt interessant i molt oportú aquest post. Crec que em quedaré amb els dos primers!!!

  6. 6 manolo

    vaig a cordar-me les bambes…m’has fet venir ganes d’apretar a córrer a comprar llibres.

  7. ep…ep…ep…gràcies per les recomanacions!!!
    Els dos primers fan pinta de caure!!

    Merci pels consells!!

  8. M’has picat la curiositat amb el tercer. Em sembla que me l’autoregalo :)

  9. Molt xulo el post. M’apunto la llista. Jo havia llegit el del Murakami en anglés fa un temps i em va animar bastant a còrrer. I ara m’enganxa com tu, amb una lesió, que em vai petar el bessó jugant a squash… i ara ja tinc ganes de còrrer un altre cop, a veure si en un parell de setmanetes puc començar a fer alguna cosa.
    +1

  10. 10 mbonfill

    Hola Adrian, merci pel comentari! Espero que et recuperis aviat del bessó. Jo ja he començat a córrer i un cop recuperes sensacions la lesió s’oblida ràpid. Ànims!


Leave a Reply