Fa just una setmana que vaig córrer la Marató de Barcelona. Tal com aconsellen gairebé tots els manuals, aquesta setmana no he sortit a entrenar. He fet passejades llargues, he menjat bé i he descansat molt. La sensació després d’una Marató on ho has donat tot és que s’acaba un ‘curs de córrer’ i en comença un altre. En el meu cas, tinc moltes ganes d’encetar la primavera amb alguna cursa de muntanya i fer la mitja d’Olot que és preciosa. Abans però, us presento la memòria del curs, és a dir, el llistat de curses que he corregut fins arribar a la Marató de Bcn.

Marató de Berlín
Data: 26/09/2010
Distància: 42,195km
Temps: 03:32:47
Ritme: 5:03

La Marató de Berlín va ser la primera cursa després de la lesió de turmell. El Carles i jo vam entrenar durant els mesos d’estiu i no teníem cap referència de curses intermitges. Vam decidir córrer a un ritme on ens sentíssim còmodes per a poder gaudir al màxim del recorregut i l’ambient. Les sensacions van ser boníssimes, l’experiència de poder creuar l’arribada agafats de la mà amb el Carles és per recordar tota la vida!

Jean Bouin
Data: 21/11/2010
Distància: 10km
Temps: 40:44
Ritme: 4:05

Em pensava que arribava fort a la Jean Bouin, la idea era baixar per primer cop del 40′ i estava més que mentalitzat, però va arribar el km 7 i no vaig poder seguir el ritme del Quim. El carrer Paral·lel se’m va fer interminable. Amb penes i treballs vaig baixar dels 41′. La lectura positiva és que és un repte que encara tinc pendent i em motiva per donar-li més canya als entrenaments de sèries. A veure si de cara a la Cursa dels Bombers.

Eco Mitja Marató Ciutat de Vic
Data: 19/12/2010
Distància: 21.0975km
Temps: 1:29:18
Ritme: 4:13

El primer que em ve al cap quan penso en la mitja de Vic és el fred que vam passar quan vam anar a buscar el pitrall. El Carles, el Francesc i jo vam haver de quedar-nos al cotxe durant 1h ben bé perquè estàvem destemplats. Ja de sortida vaig decidir enganxar-me a la llebre dels 1:30 i sort d’ells perquè no van parar d’animar-nos fins a la meta. Era el primer cop que feia tota una cursa amb llebre i ho recomano perquè si no, segur que hagués trigat 3 o 4 minuts més.

Mitja Marató de Sitges
Data: 09/01/2011
Distància: 21.0975km
Temps: 1:28:05
Ritme: 4:11

Per dates la mitja de Sitges cau quan se suposa que ja portes la meitat o més de la meitat de l’entrenament per la marató de Barcelona. Com que venia amb confiança de la mitja de Vic i havia entrenat bé també durant les vacances de Nadal, vaig decidir avançar la llebre dels 1:30 i provar de tocar els 1:27. Vaig aguantar a ritme fins al km 17 però a partir d’allà les cames no seguien, vaig anar perdent segons fins al 1:28 final, que no era el que m’havia proposat però que em va deixar prou satisfet.

Mitja Marató de Granollers
Data: 06/02/2011
Distància: 21.0975km
Temps: 1:25:52
Ritme: 4:05

La idea de la Mitja de Granollers era fer un test de qualitat per veure com anava per la Marató. Tenia clar que volia baixar dels 1:28 però no em vaig posar cap fita concreta. Cosa rara en mi, des del principi vaig seguir estrictament l’estratègia de cursa que tenia definida, bé, la estratègia no era molt sofisticada, de fet es tractava de fer la primera part suau i la segona més fort. Em va sortir bé perquè els darrers kms els vaig poder fer a ritme de 3:50 i vaig arribar molt fresc a meta. Veure un 1:25 em va donar moltíssima moral!

Mitja Marató de Barcelona
Data: 30/01/11
Distància: 21.0975km
Temps: 1:33:44
Ritme: 4:27

La mitja marató de Barcelona me la vaig prendre com una tirada llarga de qualitat com gairebé tothom que té el cap posat a la Marató de Barcelona. Amb en Quim vam fer la prèvia de 10km organitzada per Runnersworld i després vam empalmar amb la mitja. Vam estar tota la cursa xerrant, variant ritmes i només li vam donar canya quan quedaven un parell de km. Es notava que havíem fet bé els deures als entrenaments perquè tot i els 30kms no vam patir gaire.

Marató de Barcelona
Data: 06/03/2011
Distància: 42,195km
Temps: 03:07:38
Ritme: 04:27

Bufff només pensar en la Marató de Bcn ja se’m fa un somriure enorme a la cara. L’organització, l’ambient, l’animació als carrers va ser espectacular, a més el dia també va acompanyar i va lluir un sol esplèndid però sense pujar gaire la temperatura, ideal per córrer. Pel que fa la meva cursa, em vaig emocionar al principi i vaig sortir massa ràpid. Fins al km 35 anava a ritme de sub-3 però els 7 darrers km van ser una autèntica agonia. Bé, de tot se n’aprèn i poc a poc vaig agafant experiència. L’important és que la motivació no decau, ara ja toca preparar les cames per a la propera!